X
 
CASTELL DE CASTELLTERÇOL
 

Un castell mil·lenari amb projecció de futur

Sigueu molt benvinguts al Castell-Tersol. Aquest és l’espai web que hem creat per donar a conèixer el castell de Castellterçol, les activitats que s’hi promouen, l’oferta de turisme rural amb què podeu gaudir amb la família o els amics i les activitats que dinamitzen l’associació Amics del Castell Terçol i la Fundació Josep M. de Anzizu, que és l’organisme titular del castell.

El municipi i el nucli de Castellterçol ofereixen un conjunt de possibilitats per gaudir d’un entorn natural únic i singular: les rutes per senders de petit o gran recorregut; la descoberta de les poues de glaç escampades pel paisatge del municipi; la visita guiada al castell i tot un conjunt de propostes culturals i d’oci. Tot això enmig d’un intens calendari d’activitats lúdico-festives a Castellterçol i als pobles veïns.

Veniu a descobrir el Castell-Tersol!

 

Un entorn únic, un paisatge singular

El castell de Castellterçol es troba situat als afores de la vila, en direcció sud-est. Està situat a 725 metres d’altitud, damunt d’un turonet que, si bé no és un dels punts més elevats del poble, és apropiat per a la defensa.

Enmig d’un bosc, en un lloc tranquil i pintoresc, hi podeu arribar caminant des del centre del poble de Castellterçol (10 minuts). L’indret convida a passejar, a descansar i a gaudir de la natura.

Si desitgeu visitar el Castell-Tersol i gaudir del seu entorn, ens trobareu a:

Castell de Castellterçol
Camí del castell, s/n
08183 Castellterçol
Google Maps

 

Turisme rural al Castell de Castellterçol

Si desitgeu allotjar-vos al Castell-Tersol, gaudir d’un entorn natural incomparable i descobrir les restes mil·lenàries del castell podeu fer-ho des del següents links:

https://ruralverd.com

 

Visites guiades al castell

Si desitgeu fer visites guiades o voleu rebre informació ompliu el formulari següent i ens posarem en contacte amb vosaltres.

Nom (Obligatori)

 

Telèfon

E-Mail (Obligatori)

 

Pais

 

Comentaris

 
He llegit i accepto la política de privacitat
 
 

Activitats al Castell-terçol

 

Els concerts

Des de l’any 1992 cada estiu tenim una cita amb la música al Castell-Tersol. La roureda de l'entrada del castell es converteix en el lloc idoni per acollir una gran nit musical, on s'han pogut escoltar formacions de diferents tendències musicals: des del jazz i el gospel passant per la música folk fins a la música clàssica.

Alguns dels grups amb els quals hem pogut gaudir d’aquestes vetllades sorprenents són: l'Orquestra Juvenil de l'Escola Municipal de Caldes de Montbui; la soprano Montserrat Mathieu, amb Alfons Miró al piano; el quartet de saxòfons Bats; New Orleans Blue Strompers; Bicat; El Pont d’Arcalís; o la Big Band de l’Escola de Música de Sant Andreu, amb Joan Chamorro al contrabaix i Andrea Motis al saxo.

El concert al bosc del castell sol fer-se el darrer dissabte del mes de juliol (abans es pot visitar el castell).

 

L’Aplec del Remei

La capella del Castell-Tersol, amb l’advocació a Sant Miquel, ja apareix citada en el testament de Tedmar Mir, l’any 1111. També durant el segle XIX hi figuren les advocacions a la Mare de Déu del Carme i la del Remei. Aquest fet és important, perquè en èpoques més recents la capella serà coneguda popularment com la capella del Remei. Actualment s’hi celebra l’Aplec del Remei el segon diumenge d’octubre, on durant el transcurs de la jornada s’hi celebra una eucaristia i la tradicional virolla, un joc on els més petits i grans aposten per un número i qui guanya obté una coca. També durant aquest dia es fan visites guiades al castell i al museu. Tant l’interior de la capella com l’entorn són espais on es poden realitzar actes i cerimònies diverses de petit format, així com concerts.

 

Activitats a l’escola

Un dels objectius de la Fundació Josep M. de Anzizu, l’entitat titular del Castell-Tersol, és donar a conèixer el castell i la seva història. Per tal d’assolir aquest compromís s’han creat dos memorials adreçats als nois i noies del poble, que porten el nom de dues persones molt vinculades al castell i que sempre van tenir molt present que calia tenir-ne cura, estudiar-ne la història i obrir-lo al poble: el Memorial Isidre Clapers i el Memorial Àngels Furest.

 

Memorial Isidre Clapers

Adreçat a alumnes del cicle superior de primària, es tracta de fer un treball de plàstica. D’una banda ha de permetre a l’alumnat visitar el castell i el seu entorn i conèixer-ne la història; de l’altra, descobrir la figura de l’Isidre Clapers, fundador dels Amics del Castell Terçol i impulsor dels actes culturals que es van iniciar els anys noranta, així com la seva obra. Els treballs poden ser dibuixos, pintures, collages o qualsevol altra tècnica. El tema central és el castell i el seu entorn i es pot reproduir el que veiem actualment o bé imaginar-ne alguns dels moments de la història. Els treballs s’exposen el dia de l’Aplec del castell, el segon diumenge d’octubre.

 

Memorial Àngels Furest

Adreçat a tercer de secundària té per objectiu que els nois i noies tornin al castell amb una mirada diferent, fent-se una pregunta, buscant una curiositat. També perquè sàpiguen que la persona que dóna nom al memorial, Àngels Furest, va passar molt temps al castell, li agradava la història i estimava molt aquest lloc. Ella va insistir en què algú de la família el comprés, per tenir-ne cura i administrar-lo, però sempre conscient que el castell era patrimoni del poble de Castellterçol. Els alumnes, amb l’acompanyament d’un professional, realitzen un taller de fotografia. El resultat del seu treball es publica cada any en forma de llibret.

 

Els orígens del Castell-Tersol

De les restes de l’antic castell se’n conserven el fossar, una part de les muralles de defensa, amb les corresponents sageteres (probablement dels segles XIII i XIV) i les restes de l’antiga residència dels senyors, datada del segle XII. Després de la primera referència d’un tal Terçol, com a senyor del castell, són els Xetmar o Xammar els seus propietaris, el segle XI. El primer Xetmar se sap que va anar en peregrinació a Terra Santa havent fet testament, i en ell demanà (1111) que s’il·luminés i consagrés l’església que havia fet construir en honor de sant Miquel prop del castell. Els Xetmar sempre van tenir una especial inclinació per ajudar el monestir de Santa Maria de l’Estany, i així, el 1259, Ramon de Xetmar els va vendre la propietat del castell, que aleshores s’estenia des de la Fàbrega fins a les Pujades i Sant Julià d’Úixols.

En el segle XVI es va començar a construir una masia al costat sud del recinte, aprofitant en part les muralles i edificacions anteriors. La construcció que actualment és més alta data del segle XIX i sembla que la seva base era la d’una torre anterior. Els estudis tècnics indiquen la possible existència inicial de dues torres. A partir del segle XVI, la propietat del castell va passar per les mans de diferents famílies, com els Guàrdia, Tost, Maresch i, més recentment, Barraquer, Oller i Anzizu. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Castellterçol i del grup local Amics del Castell Terçol, els actuals propietaris van endegar, des de l’any 1990, la tasca de consolidar les parts històriques del recinte i destinar-les a activitats culturals obertes al públic, tot respectant l’ús privat de les vivendes. Durant la dècada dels noranta es van fer diferents treballs d’excavació arqueològica en el recinte de la torre principal.

 

Els espais del conjunt

El castell

De l’antic Castell-Tersol, documentat des del segle IX, actualment se’n conserven les restes del fossar, una part de les muralles de defensa, amb les corresponents sageteres (probablement dels segles XIII i XIV) i les restes de l’antiga residència dels senyors, datada del segle XII.

 

La masoveria

És un edifici datat al segle XVI i es troba dins el recinte del castell. L’actual masoveria s’ha anat adaptant i ha anat abandonant progessivament la tradicional activitat agrícola i ramadera per passar a tenir cura de l’allotjament de turisme rural i dels vivers del castell.

 

Turisme rural

L’allotjament disposa de cuina equipada amb nevera, pica de marbre blanc, rentadora i rentavaixelles. Una sala menjador i una sala d’estar amb llar de foc i televisió. També compta amb quatre habitacions: una de matrimoni amb bany complet, tres dobles amb llits individuals. Un bany complet amb dutxa i un bany de cortesia. L’allotjament també disposa d’una àmplia terrassa amb mobiliari d’exterior.

Més informació i reserves:

https://ruralverd.com

 

Els vivers

Els antics camps de conreu del Castell-Tersol, destinats a l’activitat agrícola i ramadera de la finca, han passat a ser un viver gestionat per la família Anzizu-Roberts juntament amb la família Carbonés i els germans Sabaté. En aquests vivers es cultiven diverses espècies d’arbustos.

 

La capella de Sant Miquel, coneguda també per la Mare de Déu del Remei

La capella del castell apareix citada en el testament de Tedmar Mir, l’any 1111, on diu: «[…] Va manar i pregar que el que tingui l’esmentat castell posi il·luminació i es canti a l’església de Sant Miquel situada en dit castell i que la faci consagrar […]». Pel que sembla, Tedmar l’havia feta aixecar i no sabem si abans n’hi havia hagut una altra.

La història de la capella està molt ben documentada (vegeu el llibre Castellterçol, història de la vila i el seu terme (1991) d’Antoni Pladevall). Sabem que durant el segle XIX figuren també a la capella la Mare de Déu del Carme i la del Remei. Aquest fet és important, perquè en èpoques més recents la capella serà coneguda com la capella del Remei. Actualment s’hi celebra l’Aplec del Remei el segon diumenge d’octubre.

La capella està situada al costat sud del castell i, encara que alterada, conserva l’estructura romànica de principis del segle XII, amb orientació a llevant i un portal tardà d’entrada a ponent. Tant l’interior com l’entorn de la capella són espais on es poden realitzar actes i cerimònies diverses de petit format, així com concerts.

Des del 2014 fins al 2017 la Fundació Josep Maria de Anzizu va estar treballant en la restauració de l’ermita de Sant Miquel, amb l’objectiu de recuperar l’edifici i el seu voltant, per així reactivar un dels elements patrimonials del castell de Castellterçol. El 2013, els seus propietaris van fer donació del castell i del seu conjunt monumental a la Fundació Josep Maria de Anzizu, una entitat que té com a objectiu principal vetllar per tot allò que tingui relació amb el castell de Castellterçol, la població de Castellterçol i el seu entorn.

Amb la restauració, a més de salvar i preservar l’ermita del castell, també vam recuperar l’espai que l’envolta, un lloc idoni per celebrar-hi actes culturals, religiosos, socials i d’oci, per particulars i totes aquelles entitats que ho desitgin.

A través d’una campanya de micromecenatge es va aconseguir el finançament necessari per dur a terme el conjunt dels treballs de restauració de l’ermita. La Fundació Josep Maria de Anzizu agraeix a totes aquelles persones, empreses i entitats que van contribuir amb les seves aportacions a la restauració de l’ermita del castell.

 

L’origen del topònim de Castellterçol

El nom de Castellterçol s’ha trobat escrit de diferents maneres, en documents que ens parlen del terme, del castell o de la parròquia de Sant Fruitós, tal com consta en el llibre Castellterçol, història de la vila i el seu terme d’Antoni Pladevall: Castro Terciol (898), Chastrum Terciolo (997), Kastrum Terceol (1072), Kastro Terciolo (1083), Castrotercioli (1114), Castellterciol (1130) i Castroterciolo (1235).

Segons el filòleg Joan Coromines, en llatí Tertiolus és un diminutiu acariciador de tertius, una manera dolça d’anomenar el tercer fill. Per tant, podem dir que el difunt anomenat en el primer document on consta aquest nom, ens parla probablement d’un tercer fill, Terciol, que havia erigit el castell i li havia donat nom. Curiosament, del terciolus en va derivar tres sols, que són els que trobem a l’escut del municipi de Castellterçol.

 

Llegendes i anècdotes

Llegenda de Castellterçol

En el segle XII, el senyor del castell tenia el domini de tot el que ara és el terme del poble de Castellterçol i de tots els homes i dones que hi vivien. Es diu que tenia un caràcter molt violent i castigava els delinqüents a morir penjats en el que encara avui s’anomena el Pla de les Forques, una muntanya que domina el poble i bona part del territori del Moianès. Sembla que en les postes de sol l’espectacle dels penjats es podia veure des de tota la comarca i també durant la nit, ja que se’ls untava amb resina i se’ls cremava. Això ajudava a què la gent «fes bondat»…

Aquest indret era, a la vegada, un lloc de reunió de bruixes, en uns anys en què sembla que n’hi havien moltes i estaven pertot arreu. Aquestes bruixes eren impossibles d’agafar o colpejar, perquè «s’esfumaven». D’aquí pot venir l’expressió «fúmer el camp».

(Fonts: La vila de Castellterçol, Jaume Carrera, Editorial Bosch, 1948; Llegendes dels castells del Vallès Oriental, Glòria Campoy i altres, Editorial Marge Books, 2006.)

 

La torre del castell

A molta gent li crida l’atenció que la torre del castell, que es veu des del poble o des de les muntanyes veïnes, sigui una torre que podríem dir-ne «moderna», sense cap interès de tipus arquitectònic. Això ha desconcertat a més d’un i fins i tot ha fet pensar que el conjunt del castell tampoc té cap interès arquitectònic o històric, la qual cosa és una equivocació. Aquesta torre és una edificació alta i estreta construïda amb rajol arrebossat. Durant el segle XIX, en un moment en què el castell era propietat de la família Guàrdia –o bé segons altres de la família Maresch, del Tint–, es diu que es va aixecar perquè els propietaris del castell volien veure el poble de Moià. En el llibre Els castells catalans es diu, referint-se a aquesta edificació: «En el segle passat [segle XIX], l’aleshores amo del castell tingué la infeliç pensada de construir en aquest una torre estreta i alta, diuen si perquè des d’allí pugués veure Moià». En realitat, la verdadera «torre» del castell és la que es va excavar fa uns quants anys amb l’ajuda de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castellterçol i que es troba dins del recinte murallat.

Del que havia sigut una «domus» important a l’edat mitjana, només en queden les ruïnes i part d’una de les parets. Se suposa que superava en escreix l’alçada de la part que queda i que es va consolidar fa pocs anys. De totes maneres, i segons els arquitectes i arqueòlegs que han treballat en aquest tema, la torre «moderna» té una base molt important fet que fa pensar que potser allí, en el seu moment, hi havia una segona torre més alta de guaita per, almenys, comunicar-se amb les d’altres llocs de les rodalies.

En tot cas, la torre «moderna» del castell ha passat a formar part de les edificacions i també del paisatge, i qualsevol modificació està subjecta a la normativa, molt restrictiva, que hi ha sobre els monuments declarats d’interès històric com és el cas del castell de Castellterçol. L’estat actual de la torre requereix de treballs de conservació i millora que estan en estudi.

 

La Fundació Josep M. de Anzizu

La Fundació Josep M. de Anzizu és una entitat sense ànim de lucre que té per objecte principal destinar els seus recursos a promoure activitats relacionades amb la formació, la cultura i el desenvolupament social en qualsevol àmbit relacionat amb el castell de Castellterçol, aquesta població i el seu entorn.

La fundació desenvolupa activitats de difusió cultural en general (publicacions, seminaris de formació, etc.), així com de manteniment i difusió del castell de Castellterçol i del seu entorn (exposicions, concerts, visites guiades, conferències, etc.).

 

Amics del Castell Terçol

Quan la Família Anzizu-Roberts compra el castell, rep de seguida el suport d’un grup de persones del poble, que recolzen el projecte de la restauració i, sobretot, ajuden a fer el possible per tal que els veïns i veïnes coneguin el castell i el sentin com un monument important de Castellterçol. L’Isidre Clapers i el Domènec Miró –amb l’assessorament de mossèn Antoni Pladevall– van ser el motor de l’Associació d’Amics de Castell, que compta amb una colla de socis, organitza sortides culturals i col·labora en algunes de les activitats que es duen a terme.